Coses de casa: de desembre 2003

Fotografies des del cel

Mossèn Josep Torras Bacardit El vaig conèixer quan vam coincidir al bisbat de Santa Rosa a La Pampa argentina. El coneixia de seminari però no ens havíem tractat. Allà era rector d’un poble anomenat Jacinto Arauz. A l’Argentina, a causa d’emigrants i refugiats, a cada poble hi havia gent de diverses religions amb els seus temples. (em sembla recordar que, en el seu poble hi havia els Adventistes i els jueus). El Josep em va sorprendre quan em parlava de les bones relacions que tenia amb els pastor i responsables i em va obrir horitzons en un temps que això era una novetat. Quan jo vaig arribar a l’Argentina de molt jove)ell ja feia temps que hi era i per mi era un capellà més gran. En èpoques en les que jo havia quedat sol es preocupava per mi recomanant-me que em parés taula en els àpats per menjar a fi de cuidar la salut. Home de molts records i mantenidor de les amistats que havia anant fent en els diferents pobles on havia estat (Jacinto Arauz, Campdevànol, Sant Fruitós de Bages) Molt amic del Valentí Bosch, missioner, com ell a l’Argentina i capellà d’un poble veí. Van viure en pròpia carn la persecució de les dictadures i junts es van trobar un temps a Venezuela després d’un temps. El Josep, era home d’iniciatives i creador de noves maneres de comunicar-se amb la gent, promotor de grups cristians que ell anomenava “els de la comunitat” i organitzador de sortides conjuntes. Aquests darrers anys, ja jubilat va inventar-se una “parròquia virtual” amb molts feligresos, internautes dels diferents llocs on havia estat i amb altres que el seguien amb molt de gust. Amb el concurs de fotografies va poder comprovar quants seguidors tenia i de quins indrets. Ara li ha quedat pendent un altre concurs que havia d’ésser pel Nadal. Podrà recrear-se amb les fotografies des del cel Josep Escós

CADA SETMANA

1) COMENTARI D’ ACTUALITAT de Mn.Josep Escós

2) FULL PARROQUIAL ALBADA.

TAMBE’ i trobareu en l' apartat Reportatges Gràfics, les Bases del CONCURS DE FOTOGRAFIA “ TRADICIONS I COSTUMS DEL NADAL” en català i castellà i EN EXPOSICIONS: Les fotografies orientatives del Concurs i les concursants i també el Veredicte de FOTO ART MANRESA.

I COM ARXIU PERMANENT

(DOCUMENTS)

A) HISTÒRICAS MULTES PER HOMILIES. (1975)

B) ELS ESCOLANS DE FA 50 ANYS, a l' ARGENTINA.

C) LA DICTADURA MILITAR ARGENTINA I EL NOSTRE JOVENT.

D) Record que dona el DIARI lA NUEVA PROVINCIA DE BAHIA BLANCA (Argentina) del treball de Mn. Josep a la Missió a Argentina en la celebració dels 50 anys de Sacerdoci.

E) Mn. JOSEP T.B. a VENEÇUELA ( Segons el diari Impulso)

F ) MEMÒRIA DE MN. VALENTÍ BOSCH, COMPANY DE MISSIÓ A ARGENTINA I VENEÇUELA. (Foto)

En l'apartat COL.LABORACIONS:

Temes renovats

En la Web hi trobareu també,vivències , gràfics i activitats de la Parròquia de Santa Maria de Valldaura fins el 2014.

Misión en Venezuela del P. José Torras Bacardit

Diario el Impulso de Barquisimeto IV)

Casas coloniales de Sarare

Fecha de publicación: 27/12/2006

Concluyendo con la calle de comercio cruce con Sucre, nos encontramos con la casona con un 70% de su original construcción; ésta fue ropiedad de Don Félix Espinoza un comerciante humilde, generoso y honrado, quien vivió emparejado con Doña Toribia Peña, teniendo tres hijos, Santiago, Jesús y Josefina Peña, quien unió su vida a Don Eliseo López, hermano de Don Rafael López, ambos músicos y cantantes de muy grata recordación. Don Eliseo compuso una canción que tituló “Mi Sarare” la que cantó hasta su muerte, hoy algunos músicos del pueblo la cantan, pero sobre todo su sobrino Chilo López también músico y cantante, quien junto a Doña Pierina Candoti de Cassmirri y la muy apreciada maestra Aída Peralta, fundaron el coro parroquial a instancias del sacerdote José Torras Bacardit, párroco desde el 1978 hasta 1983 en que regreso a su España natal, siendo su partida muy sentida en el pueblo que le profesó el verdadero amor que proclamó Cristo, amaos unos a los otros.

Fue un actor cultural cuando creo a lado del templo un pequeño teatro, para que los jóvenes manifestaran sus inquietudes culturales. Siempre se le recordará como el amigo jovial, amable y su hermosa actitud inclinada a dar sus grandes dotes de cultos rebozante de su abnegada fe cristiana que resguardó las reliquias más preciadas, nuestras tradiciones ancestrales que deben perdurar entre nosotros. Su legado humilde estará siempre como llama viviente en el altar de nuestros corazones.

Esta casona fue adquirida por Don Pedro Alvarado Jiménez, quien casó con Doña Aurora Arteaga procreando, cuatro hijos, Pedrito quien murió siendo niño y tres hijas, Marilú, Marilena y Marisela Alvarado Arteaga, las cuales son tan dignas como sus amados padres, de los que sobreviven mi comadre Doña Aurora, quien ha sabido llevar la batuta del hogar y del comercio a pesar de la muerte del muy querido y recordado compadre Pedro. Antes de pasar a otra calle, quiero aclarar que la memoria me jugó una mala pasada sobre la casa que fue de Vicente Castillo quien al mudarse a Barquisimeto, le vendió a Don Amalio Colombo, cabudareño que supo sembrar entre nosotros la semilla del amor, bondad y ese gran arte de convivencia espiritual y fraternal, quien junto a su amada esposa y su idolatrado hijo Adelis nos acompañaron por más de dos décadas. Su hijo Adelis Colombo, es un cantante romˆntico, de voz timbrada y bien modulada, quien ha grabado varias canciones y a pesar de estar retirado aún canta en las tertulias amistosas. Adelis jamás olvida nuestro río y a esa pléyade de jóvenes que compartieron con él. Guardamos algunas de sus grabaciones como un recuerdo imperecedero. Es oportuno para recordar algunos cabudareños que siempre estarán en mi recuerdo como Doña Ana Isabel Valles Bravo y sus hermanos Remigio, Juan Jacobo y Honorio así como sus adorados padres Don Pedro Valles y Doña Ramona Bravo quienes me cobijaron en mi juventud en su hogar como un hijo más.

Calle Miranda. En el cruce con la Sucre, de las cuatro casonas sólo queda una en pie. La que conserva un 60% de su estructura original, perteneció a Don Fernando Pineda y a Doña Amenaida Valenzuela, persona honorable que se distinguieron por su trato más afable. Don Fernando y su esposa para estas fechas navideñas hacían uno de los pesebres visitado por su peculiar arte artístico en dibujar hombres y mujeres populares. El adorno principal después del nacimiento la constituía las ramas de estoraque y cruceto, especies arbustivas con flores blancas muy olorosas; de esta misma forma eran adornados los demás pesebres aquí en Sarare.

En esta casa vivió unos años el gran amigo Miguel Angel Bernal, agricultor, hombre culto dado a la jovialidad, sinceridad y amistad quien al regresar a su querido Cabudare y se casó a Doña Ana Ruiz también amiga y compañera de estudios en la Escuela Ezequiel Bujanda.

Luego Don Geremías Herrera + la adquirió y como comerciante montó una bodega con venta de licores. Unió su vida Doña Rosa Galeno + después de enviudar quedandole un hijo Ramón +; con Doña Rosa tuvo a Máximo, Pastor, Aura y Ramón +. El apreciado amigo Don Máximo Galeno siguió los pasos de sus padres y al lado de su hijo Oscar mantiene el negocio de Bar - Restaurante ambos trabajadores con éxitos pero dentro de las tantas visicitudes que le ha deparado la existencia.

La que estuvo al frente, fue Doña María Antonia Ríos, con sus hijos Tobías, Neptalí y Elisa de grata memoria diagonal y frente a ésta fueron casas de Don Demetrio Canelo. En el sitio de ésta fue construido El Parque Infantil Inicia Castillo de Salazar. En la siguiente esquina calle Miranda con Ricaurte, también de las cuatro solo queda la que perteneció a Don Néstor Bastidas, adquirida después por el culto, apreciado, distinguido caballero Don Augusto Casamayor, comerciante próspero en su natal Cabudare y aquí en Sarare. Pasó esta casa a manos del también culto, comerciante don José de los Santos Guédez, de muy grata memoria, quien era casado con Doña María de Guédez, teniendo a Joseíto como hijo de esta unión, pero antes don José y su primer matrimonio tuvo a Carlos, hijo mayor, ambos juntos a doña María que viven en su querido pueblo de Cabudare, son de gran estima y consideración. Las otras casonas, hoy son ocupados sus sitios por nuevas construcciones donde existe una oficina bancaria y la panadería Sarare, propiedad del apreciado y distinguido amigo don Jaime Nogueira, nativo de Portugal pero sembrado de este pueblo que lo ha visto prósperar junto a su amada esposa, hijos y nietos.

En estos días Navideños y antes de finalizar este artículo más mejores deseos de salud y prosperidad son para los directivos, jefes de departamento, periodistas, empleados, obreros y lectores de este prestigioso diario que recientemente lloró la desaparición absurda e inesperada del que fue su director Doctor Juan Manuel Carmona Q.E.P.D

MISSIÓ a VENEÇUELA

Diario El Impulso de BARQUISIMETO (VENEZUELA)

Diario el Impulso de Barquisimeto (Fragment) dijous, 22 de setembre de 2016

….. sobre todo su sobrino Chilo López también músico y cantante, quien junto a Doña Pierina Candoti de Cassmirri y la muy apreciada maestra Aída Peralta, fundaron el coro parroquial a instancias del sacerdote José Torras Bacardit, párroco desde el 1978 hasta 1983 en que regreso a su España natal, siendo su partida muy sentida en el pueblo que le profesó el verdadero amor que proclamó Cristo, amaos unos a los otros.

Memòria del amic Mn. Valenti Bosch

Mn. Valentí Bosch Tatjé morí el dia 29 d' octubre de 2011

Avui faig memòria de Mn. Valentí Bosch, company i amic des del temps que érem vicaris de Torelló, amb qui he compartit tantes alegries i treballs pastorals, tant aquí com en terres d’Argentina i de Veneçuela. Començo fent quatre dades biogràfiques i tot seguit posaré en relleu els temps de la missió a l’Argentina.

Ha mort el 29 d’ octubre d’aquest any passat aquí, a Manresa. Com si en Valentí hagués volgut compartir els 57 anys de sacerdoci, va dedicar 25 anys al servei del Bisbat i 32 al servei de la missió diocesana a Amèrica.

Breus pinzellades de la seva vida

Neix a Manresa el 23 de desembre de 1930. Estudia batxillerat al Lluís de Peguera. Els indicis de la seva vocació es poden trobar en el seu treball de catequista a Viladordis amb la facilitat que tenia per despertar al seu entorn una simpatia i una complicitat per les quals encara hi ha qui el recorda. Aquest treball de catequista era poc pel desig de servei que prometia la seva capacitat de comunicació. I és així com va entrar al Seminari Major de Vic, on va ingressar al tercer curs de filosofia.

Molt aviat la seva jovialitat i espontaneïtat s’escamparia pels corredors del Seminari. Ordenat sacerdot l’11 de juliol de 1954. La seva primera missa la va celebrar a l’església de les Germanetes del Pobres de Manresa. Exercí uns anys de vicari, mestre i director del Col·legi de Rocaprevera, de Torelló fins que, a causa de l’entusiasme per la missió d’Amèrica que li van despertar Mn. Molins i Mn. Rossell, juntament amb d’altres sacerdots, va prendre la decisió d’anar a l’Argentina.

Era l’època que el món diocesà era petit; la jove clerecia estava oberta i esperançada pels nous aires del Concili Vaticà II i volia obrir portes i nous camins. La crida insistent de Joan XXXIII a la missió i el camp de treball que oferia l’Argentina, era un terreny verge, no marcat per una sola tradició cristiana, però sí per un pluralisme confessional amb desig d’aplec dels emigrants provinents de Rússia, Alemanya, Itàlia i Espanya.

Aquests eren els “indis que anàvem a evangelitzar”. Era a la Pampa Argentina. No a la Pampa verda i rica sinó a la pobre i secanera. La Pampa del vent i la sorra. La Pampa de les nits estrellades i de la llum que planava des de sol ixent a les postes de colors místics. La Pampa de la calidesa que dóna la família per no perdre’s en la solitud de la immensitat despoblada. La Pampa ens donaria la possibilitat d’un ecumenisme més enllà de tota teologia, luterans, valdesos i una estructurada societat jueva. Aquesta era la geografia del lloc d’aterratge en les seves vessants física i missionera.

Aquest, doncs, fou l’escenari de l’acció pastoral de Mn. Valentí Bosch, però la pau va ser trossejada. Uns sacerdots que estaven al costat dels febles i en la defensa dels seus drets no podien ser ben vistos pels poders militars del moment.

Els militars intentaven fer callar tota veu lliure. El full “Encuentro”, publicat pel company Valentí, encara és recordat i col·leccionat per famílies i pel govern de l’actual administració de la Pampa, segons diu el periodista en el diari l’Arena, Norberto Asquini, com a testimoni de la dura repressió militar d’un moment històric. El full va ser l’expressió d’una missió valenta en defensa dels més febles.

Si bé “Encuentro”es publicà des del 3 d’agost de 1969, en vuit anys va arribar als 330 números. En ells en Valentí, a més de les activitats juvenils de les parròquies i les catequesis, també intercalava condemnes referents a l’FMI o al capitalisme i comentaris breus de temes socials i polítics fins al punt que el bisbe Arana de la Pampa li va prohibir continuar la publicació. L’últim número no el va numerar sinó que el substituí per un RIP.

El 14 de juliol militars i policies pampeans van prendre per assalt Jacinto Arauz, població on residia en Valentí; varen detenir professors i veïns de l’institut local, i els varen torturar i empresonar durant mesos.

Valentí no podia callar davant de tantes violències i el bisbe Arana digué “Váyanse porqué no respondo por sus vidas.” Així, desprès que l’habitatge de Jacinto Arauz fos saquejada per personal militar i en Valentí amenaçat de mort tres vegades, va decidir exiliar-se.

Últimament a la casa sacerdotal de Manresa, encara amb ell, varem respondre una enquesta del periodista N. Asquini per perfilar dades abans d’editar-ne una obra històrica, testimoni fins l’any 1977, en què fa constar que hi havia, a més, una altra església propera al poble que lluitava al costat del pobres.

Ara que no és hora d’amnisties sinó de judicis, he sentit com el bisbe de Bahía Blanca confirmava la mort de Nestor Grill, un jove de 23 anys amb qui personalment tenia amistat, que treballant per Càritas havia estat pres, esquarterat i llençat al mar. Aquesta imatge ho diu tot d’aquells anys.

A en Valentí, l’any 1977 en retornar al Bisbat se li assigna la parròquia de Riells del Fai, massa petita per a qui feia milers de quilòmetres per la Pampa. I es decideix a retornar a la missió. Colòmbia ens crida per la veu del Dr. Cortès i Veneçuela per Mn. Àngel Riba. Per fi, amb poc temps en Valentí es traslladarà a Veneçuela i aquí comença la segona etapa missional. La població de Bobare del Bisbat de Barquisimeto i 20 “caserios” més, en una zona seca i desèrtica, on va despertar petites comunitats que l’esperaven com caigut del cel. Tot i que no tenia res per donar-los, sinó la seva alegria, el seu optimisme i la seva fe.

Són 20 anys més integrat amb la seva gent. Quantes anècdotes farien recordar aquell Valentí dels anys de Torrelló que obria camins sense tenir mai por del que diran, mentre servís per fer el bé, tarannà que li durà tota la vida.

Cansat i esgotat retorna l’any 1997 i recupera energies per l’acolliment i l’estima que rep de la gent de la Pobla de Claramunt, Castellfollit del Boix, Maians i la Gravalosa.

La seva devoció Mariana a la Mare de Déu de Rocaprevera fou el seu ajut i no la deixà mai. Valentí,vés a compartir el “truc” d’aquelles trobades de vigatans que érem capaços de fer 10 mil quilometres per compartir un dia d’amistat i de pregària. La majoria ja són a la casa del Pare. El vostre testimoni de la missió d’Amèrica segur que no ha estat en va. A.C.S.

Mn. Josep Torras Bacardit prev.

SÍNODE AL DÍA

http://videos.religionenlibertad.com/video/smuWvoDxoG/El-sinodo-aborda-ya-el-tema-estrella

PRIMER EXAMEN

Ara arriba l'hora de la veritat, l'hora de comprovar si aquells que van triar Francesc comparteixen la seva voluntat de renovació en una qüestió tan central per a l'Església com és la família. De veus en contra se n'han aixecat a la mateixa cúria, i caldrà veure si s'imposa la línia del papa que pensa en les persones o la dels membres de la cúpula eclesial que s'erigeixen en els garants de la doctrina de la fe. Ens trobem, doncs, davant d'un sínode extraordinari que servirà de termòmetre per determinar si la renovació que proclama Francesc, i que majoritàriament reclamen els fidels, està arrelant en la cúpula eclesial. El papa passa, sens dubte, el primer examen.

De la Cova de St. Ignasi

Ens plau assabentar-vos de la tercera edició del curs que oferim conjuntament la Cova de St. Ignasi, ESADE, Jesuïtes Educació i Cristianisme i Justícia (Eides). Un cop més us preguem que n’assabenteu a qui hi pugui estar interessat/da.

Amb tot l’afecte,

Francesc Riera i Figueras, sj.

Cova St. Ignasi – 08241 Manresa

info@covamanresa.cat – www.covamanresa.cat

“LIDERATGE” INSPIRAT EN

L’ESPIRITUALITAT IGNASIANA

http://covamanresa.cat/docs/lideratge_tot_cat.pdf

Organitza: Cova St. Ignasi – ESADE – Jesuïtes Educació – Cristianisme i Justícia

Profs.: Pere Borràs, sj.- Carlos Losada - Josep M. Lozano - i col·laboradors

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN LIDERATGE PER A TOTS AQUELLS QUE VULGUIN:

- Renovar el compromís amb el seu propòsit vital i professional.

- Descobrir el sant Ignasi líder i formador de líders.

- Redescobrir el lideratge en la clau ignasiana de «en tot servir i estimar».

- Adquirir habilitats directives.

- Tornar a la pròpia font d’experiència vital de Déu.

El curs es realitza a la Cova de Sant Ignasi, matriu de l’espiritualitat ignasiana, d’on beu tota l’obra social, pedagògica, universitària, ONG, etc. que ha nascut d’ella.

Dos mòduls, de dijous (16 h.) a dissabte (16 h.):

PRIMER MÒDUL (22 a 24 de gener)

§ Com és la meva feina? Què significa dirigir i quin impacte té en la meva feina.

§ El valor afegit de la funció directiva.

§ Com està el món? Valors tous en temps durs.

§ Algú m’ha cridat? Contemplació de referents dins la meva trajectòria personal.

§ Actituds ignasianes davant la vida.

§ Immersió ignasiana (I)

§ Què vull canviar?

TREBALL INTER-MÒDUL

§ Lectures

§ Acompanyament setmanal per bines

§ Treball d’Autoconeixement

SEGON MÒDUL (05 a 07 març)

§ Resultats del Treball d’Autoconeixement

§ Teories i models de lideratge. (Management vs. Leadership)

§ El lideratge ignasià.

§ Immersió ignasiana (II)

§ Eines espirituals ignasianes per al lideratge.

§ I ara què?

S’hi intercalaran dinàmiques de grup, estones personals, pràctica de silenci i meditació.

Places limitades. Interessats enviar breu cv i motivacions per a fer el Curs a:

Cova Sant Ignasi, 08241 Manresa | info@covamanresa.cat | 93 872 04 22

per ser baixa: notifique-ho a covaee@jesuites.net

dijous, de desembre 04, 2003

TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ!

Mentre no ha sortit l'assassí (o assassins) de les noies d'Andalusia molts han passat per sospitosos i, sense gaire proves, el poble i els "medis" els han culpabilitzat. Després ha resultat que no eren, però el mal qui el repara?
S'ha anat creant un clima de desconfiança i de mútues acusacions. Això passa lluny de casa perquè ho veiem per la televisió.
Però ara, a toca a casa, ha sortit una arma nova per tirar la pedra i amagar la mà: És l'internet i les possibilitats que aquest ofereix.
Qualsevol, emparant-se amb l'anonimat, pot escriure, atacar a plaer a qui vol amagant-se en un pseudònim o fent veure que la carta és enviada per un familiar o amic.
Aquesta arma és molt mortífera perquè, quan hi ha rebombori general, molts hi poden entrar, ficar cullerada, mentir i escandalitzar-se i sobre tot el món dels joves coneix més que ningú els recursos de tafanejar en aquesta nova tecnologia. Ja veieu que això és tirar la pedra i amagar la mà. Tirar la pedra consisteix en escampar el que és veritat i el que és mentida. El que és veritat també fa mal perquè a ningú li agrada que se li esbombin amors i baralles.
El resultat és que hi ha persones tacades pel que no han fet i altres tacades pel que han fet. Tan les unes com les altres mereixien tot el respecte i han quedat al descobert. Un cop determinats els "pressumptes culpables", tan se val si és veritat o mentida, tothom els pot tirar pedres, insultar-los o escampar les descobertes dels xats arreplegats o les cartes pseudògrafes (signades per un altre) enxampades.
Qui atura aquesta cursa macabra? Ho saben els pares que els seus fills tenen tants recursos per xafardejar aquesta mena de coses? Els pares parlen amb els fills del que no s'hauria de fer?
Ara, més que mai, cal un armament moral. Cal tornar a recordar aquell setè manament que deia: "El setè manament: no faràs falsos testimonis ni mentiràs" i explicar-lo. O aquella ordre de Jahvè que deia: No acusis ningú falsament (Ex 20,16).
Amb aquests jocs tan tristos els que han estat atacats hi pateixen, els pares també i els mateixos joves i Déu també hi pateix. En podeu estar segurs!
Haurem d'aprendre a declinar de nou el verb perdonar: Jo perdono, tu perdones, ell perdona, nosaltres... I això per què? Perquè nosaltres moltes vegades també hem estat perdonats i molt més del que ens pensem.

Josep ESCÓS I SARSANEDAS

CRITERIS PER LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DEL DIA 25 DE NOVEMBRE 2012

Maur Esteve ex-abat de Poblet ex abat general de l’orde cistercenc ha dit en una recent homilia: “Penso que des de l’Onze de Setembre estem tots molt sorpresos, per no dir astorats, per algunes coses que veiem, llegim i sentim (…) Crec que defensar la llengua pròpia, la cultura pròpia i, conseqüentment la nació pròpia, i autoafirmar-les amb tots els mitjans i amb la voluntat de ser un Estat sobirà és una causa justa”.

http://blogs.lavanguardia.com/in-saecula-saeculorum/?p=2048

Hilari Raguer historiador i monjo de Montserrat “Ser independentista no és cap pecat” és el títol d’un llibre breu que acaba de publicar-se sobre l’Església i el nacionalisme català.

http://www.editorialclaret.com/archivos/novelty/archivos/7.pdf

Xavier Novell Bisbe de Solsona :En l’Homilia de Festa Major «Els catòlics, si voleu, podeu ser independentistes»

http://www.naciodigital.cat/noticia/46518/xavier/novell/catolics/si/voleu/podeu/ser/independentistes

El bisbes de la Conferencia Episcopal Tarraconense “També volem subratllar que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests
requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot.

http://www.bisbaturgell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=4308%3Anota-dels-bisbes-de-catalunya-davant-les-eleccions-al-parlament-de-novembre-2012&catid=1%3Anoticies-del-bisbat-durgell&Itemid=100256&lang=ca

Enquestes al poble de Catalunya

Els catòlics catalans no creuen que la unitat d’Espanya sigui un bé moral, almenys un bé moral per sobre d’altres. Si demà es fes un referèndum sobre la independència i només votessin els catòlics practicants, el sí doblaria l’oposició a la independència; un 49,3% a favor i un 23% en contra. Així es dedueix de les dades del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió realitzat durant l’octubre d’aquest any.

http://www.catalunyareligio.cat/articles/32864

Els Bisbes de Catalunya reunits a
Barcelona en sessió ordinària de la Conferència Episcopal Tarraconense han emès una NOTA davant les Eleccions convocades al Parlament de Catalunya per al proper 25 de novembre, que ha estat aprovada per unanimitat.

El text de la NOTA és el següent:

NOTA DELS
BISBES DE CATALUNYA
DAVANT LES ELECCIONS AL PARLAMENT

El Poble de Catalunya ha estat convocat a elegir els seus representants al Parlament. Aquesta convocatòria d’eleccions democràtiques es fa en un moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur.
L’Església vol continuar servint la societat catalana,
com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s’estan
produint en aquests darrers mesos. Ho fa tenint present aquelles paraules emblemàtiques amb què s’iniciava la Constitució Gaudium et Spes del
Concili Vaticà II, de l’inici del qual en celebrem el 50è. aniversari: «la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells» (G.S. 1).
D’acord amb aquest esperit, el Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem recordar a tots els catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, que viuen i treballen a Catalunya, la necessitat de respectar en tot moment els principis ètics fonamentals, que han estat expressats pel pensament social de l’Església: la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural; el
valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes; el deure de tots, especialment els governants, d’afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la
justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables; la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a
base irrenunciable de qualsevol construcció política; el rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència; la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles.
En un règim democrátic, cada ciutadá ha de poder manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que «una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l'ésser humá és la que es proposa com a meta prioritária el bé comú, en tant que bé de tots els homes i de tot l'home» (Compendi Doctrina Social de l’Església n. 165).

També volem subratllar que les eleccions democrátiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests
requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot. vot.
Com ja dèiem fa un any, “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans
d’Espanya en el context europeu actual .actual.
Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat
moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diáleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana está íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura.” (“Al servei del nostre poble” 2011, n. 5)Finalment, cal tenir present el deure dels ciutadans a participar activament en les eleccions legítimes, com a membres responsables de la societat, i així mateix exhortem tots els cristians que intensifiquin la seva pregária per demanar que els futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú, la veritat, la justícia i la pau.

Barcelona, 5 d' octubre 2012

Fotografies des del cel

ACTUALITZACIONS

ARXIU PERMANENT

ARXIU FOTOS ANTIGUES

Històricas Multes per Homilies

ESCOLANS DE FA 50 ANYS A JACINTO ARAUZ LA PAMPA ARGENTINA 1964

Visita de Raul Aquino de Jacinto Arauz (La Pampa) Argentina

Visita a Campdevanol

Dictadura Argentina

Celebració 50 anys de sacerdoci. Adhesió des de la Pampa Argentina

FOTOGRAFIES HISTORIQUES

Escoltisme a les parròquies i a la Missió

Misión en Venezuela del P. José Torras Bacardit

MISSIÓ a VENEÇUELA

Lic. Valentí Bosch i Tatxé

Estudis de Lic. Valentí Bosch

Memòria del amic Mn. Valenti Bosch

PASQUA DE RESURRECCIÓ 2016

Bon Nadal , i Cap d' any 2016

XII Pelegrinatge a Montserrat

Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra pau als homes que estima el Senyor

NADAL, ANY NOU I REIS

DOMUND SOM TOTS

ARA ÉS L' HORA !!!

SÍNODE AL DÍA

Crida als nostres Bisbes

De la Cova de St. Ignasi

dijous, de desembre 04, 2003

TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ!

EPIFANIA DEL SENYOR

CRITERIS PER LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DEL DIA 25 DE NOVEMBRE 2012

VOTAR ES UN DEURE

ADVENT

Arxiu del blog