Feu un esforç d'imaginació.
Us imagineu Jesús amb les multituds i Herodes i Pilat a primera fila escoltant-lo per fer-se veure per tothom? Us imagineu una corona d'apòstols separant Jesús dels pobres i de les dones i una guàrdia herodiana posant ordre? Us imagineu Jesús tot sol allà separadet, amb un domàs caldeu o siri, perquè no li toqués el sol?
Oi que hi ha alguna cosa que no lliga?
Les multituds del temps de Jesús són unes altres. Eren les desesperançades com ovelles sense pastor (Mt 9,36) i no pas els que han tingut diners sobrats per pagar-se viatges onerosos (amb alguna excepció, és clar) per anar a València. Per altra banda ens trobem encara amb una altra contradicció: si hi ha representants dels principals partits què hi fa Jesús, i si hi és ell, què hi fan aquests? Tampoc això no lliga.
Seguint amb l'esforç d'imaginació els apòstols no eren unes floretes com papallones al voltant de Jesús sinó els que arribaven a la gent perquè ningú no quedés exclòs.
Si hi ha tantes anomalies, on hi ha la confusió?
Anem per parts. Primer de tot cal distingir. Jesús no és el Papa. No oblideu que el mateix Joan Pau II, el Papa anterior, va renunciar al títol de "altre Crist". L'altre Crist a la terra és qualsevol comunitat reunida amb comunió amb el "bisbe del lloc". Per tant qualsevol grup dominical dels nostres pobles i poblets. El Papa és un centre d'unitat en la caritat però el Crist està en nosaltres.
La clau per no posar-nos nerviosos és que la cerimònia de València no era per pregar prop del Crist. Per això van millor les eucaristies de qualsevol parròquia o el simple fet de reunir-se dos o tres en el Seu nom (Mt 18,20). Es va muntar un tinglado poc evangèlic per dir unes coses bastant cristianes.
Aquest acte multitudinari era una mena d'acte de pressió (per tant més polític que religiós) per defensar uns valors que molts avui consideren lesionats. En un acte d'aquesta mena com més gent hi hagi, més força es fa. Precisament perquè tenia aquestes característiques uns partits polítics s'hi feien presents i es feien veure i uns altres eren recriminats per no ésser-hi.
Si fos una pregària mai no es recriminaria algú per no fer acte de presència.
Anem al tema pel qual es va muntar tota la cosa: la família.
Posats a pensar deixeu-me que us pregunti: Esteu segurs que és "tant carca" defensar i promoure la família i la seva estabilitat? No parlo d'obligar sinó de promoure i felicitar els que són capaços de romandre en la fidelitat.
Voleu dir que el valor tan exaltat d'aquesta llibertat que es manifesta en que tothom faci les unions que més li convinguin, no va (com el lliberalisme econòmic) a favor dels forts, desemparant els que estan malalts i en pro dels que tenen més iniciativa? No heu observat com els més pobres a la curta i a la llarga són els més perjudicats en els trencaments i en les unions estranyes? Penseu-ho amb calma. No estarem dient esquerres de la dreta i dretes de l'esquerra?
Amb una reunió multitudinària d'aquesta mena no us sembla que alguns partits es van equivocar de cantó?
I, mirant-ho des de l'angle evangèlic, no us sembla que aquelles paraules senzilles de Jesús quan deia:
Per això, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola cosa. Per tant, ja no són dos, sinó una sola cosa. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi (Mt 19,5-6),
no valen encara una mica avui? N'hi ha prou que això sigui un consell i no manat perquè cada família és un món. Una altra cosa és que les autoritats civils hagin de legislar per a tothom.
Només us invito a fer servir el vostre cap per pensar i no deixar-vos portar per les idees que en alguns ambients estan de moda. Vosaltres mateixos
Josep ESCÓS i SARSANEDAS