Dimecres saltava la notícia de l'aturada permanent de la lluita armada d'ETA.
Nosaltres, des de l'Evangeli, hem de perdonar?
Deixeu-m'ho explicar per aclarir, d'una vegada, la diferència entre el
càstig i el perdó, entre el pecat i la culpa.
La culpa es castiga, però el pecat es perdona. No és el mateix.
El perdó, com que és un do de Déu (com l'amor), no hi ha manera
d'encabir-lo en les lleis de les justícies dels pobles. Per entendre'l
cal abans creure en Déu. És realitzar aquell món que Déu vol fer, en
el què la gent rectifiqui i pretengui fer allò que en el "Parenostre"
diem la voluntat de Déu.
Vaig més al detall. El càstig de la culpa l'ha de determinar el jutge
amb les lleis que li han fet els nostres parlamentaris. El jutge que
li correspongui dictarà el càstig que hagi d'aplicar-se segons els
delictes legals que hagi comès la persona jutjada. La culpa va lligada
amb les lleis, no amb Déu. Així quan el parlament d'Argentina va fer
la llei del "punt final" exonerava les culpes dels militars que havien
matat desenes de milers de persones. Vull dir que si els que
pertanyien a ETA són jutjats hauran d'atendre's a les lleis que hi ha
avui i a les que es faran en endavant. Els jutges (i mai les "víctimes
del terrorisme") han d'aplicar les lleis, per no entrar en espirals de
venjança.
El perdó és una altra cosa i no interfereix la justícia (dels jutges).
El perdó és una mirada des de Déu. És la resposta a la pregunta que es
formularia així: "Què vol el Pare per als seus fills"?
Ja he dit que és un acte de fe. El perdó és per donar-lo, mai per
exigir-lo. Us imagineu al "crucifi¬cat" exigint que li demanessin
perdó? Va dir no més "Pare, perdo¬nal's".(Lc 23,34). Consisteix en el
desig que tot cristià ha de tenir que, uns i altres es converteixin a
una nova manera de viure. Perdonar és voler que els que s'imaginaven
que matant es resolien les situacions, canviïn de mirada (es
converteixin) i els que volien venjança s'oblidin d'ella (també es
converteixin). Per això aquell que exigeix que els altres demanin
perdó no ha entès res de res. Ja he dit que el perdó es dóna, perquè
abans l'hem rebut nosaltres.
Resta encara la penitència. És bo de parlar-ne ara que estem en
Quaresma. Qualsevol esforç per realitzar aquest projecte de Déu en la
nostra societat és penitència. Quan aixequem caiguts i fem desistir de
la venjança a uns altres, estem perdonant el pecat i estem fent
penitència. Aquesta penitència ens porta a la nova Pasqua que serà la
nova societat que es pot derivar d'aquest procés.
Voleu un moment més oportú per canviar "el bacallà amb panses" del
divendres per l'esforç de voler integrar la gent que s'havia exclòs
perquè pertanyia a organitzacions armades? Canviar el dejuni pel
diàleg amb els nostres veïns explicant-los que és el que Déu voldria
en cada moment i, finalment, realitzar en nosaltres mateixos aquest
somni de Déu?
Repeteixo que tot el que podem fer per recuperar la nostra societat
dividida (que això és el perdó, com he dit) no està pas en
contradicció amb el que dictin els jutges (els càstigs) ni tampoc amb
el que resolguin els polítics (les mides de gràcia quan les creguin
oportunes). Cada cosa al seu lloc.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS