Pala, 1 abril 2009
Benvolguts parents i amics,
una segona carta circular des de Txad
I que us puc dir de nou del Txad. Aquí tot continua com sempre, esperant que les coses no vagin pitjor. "Bueno", una novetat si que la he trobada últimament: el vocabulari mousseye (és la llengua que parlo aquí) s'ha enriquit d'un nou mot: "kirissâ". L'altre dia un home molt preocupat em deia que havia sentit a la radio que a França (per ells tot Europa és França) hi havia la "kirissâ". Em va explicar que ara a França la gent és pobre i no te cèntims. Jo vaig deixar que m'expliques tot el que havia sentit per veure allò que ell havia entès. Doncs em va dir que ara els blancs son pobres, va dir-me que deien que algú els havia robat els cèntims que tenien al banc. Em va preguntar que si els meus parents tenien el cèntims als bancs, vaig dir-li que potser si. Després de pensar-s'ho una mica va dir molt segur: "Les coses s'arreglaran, allà la policia no és com la d'aquí, segur que trobaran els lladres i els hi faran tornar els cèntims".
Que li podia explicar jo de les finances internacionals? Si no mi entenc. Tot això que diuen per la radio queda molt lluny de la realitat d'aquest país. Però, penso que tenia raó en una cosa: hi han lladres que roben els cèntims dels altres (no parlo d'aquells que et roben la cartera al metro de Barcelona). I no sé si els agafaran a aquets lladres, si els hi faran tornar lo que han robat. Em va fer pensar que si hi ha pobres és per que hi ha gent massa rica, que lo que està passant en els països rics és lo que sempre passa en aquesta banda del mon: uns pocs s'aprofiten de multituds. Li havia d'explicar tot això? Li vaig dir que el preu del sorgo no ha pujat pas gaire aquest any i això vol dir que no hi haurà pas fam. Ell em va contestar que el sucre i l'oli ara eren més cars i també les llibretes i el bolígrafs que necessiten els nens per l'escola. Va afegir: "espero que no s'apugin les medecines". Ell no sap que ja s'han apujat però que al dispensari de la missió es paga igual per que les medecines son subvencionades per nosaltres (o sigui per els que ens ajuden). Ell no sap tampoc que la benzina ha augmentat el preu i quan a la resta del mon ha baixat de nou, aquí continua ben alt. No recorda que fa vint anys un pollastre valia 300 francs i ara en val 3.000, una pastilla de sabó valia 50 francs hi ara no en trobes a menys de 600 francs... I no recorda que fa vint anys el cotó els el pagaven a 110 francs el quilo i ara els el paguen a... 110 francs el quilo! Feu contes i ja em direu com va la crisis d'aquest país.
Tot plegat varem passar una bona estona parlant de la crisis, la "kirissâ". Qui ho havia de dir? Jo que creia que eren coses del rics. La veritat és que aquí les coses dels pobres son ben diferents. Us en faig cinc cèntims: el govern, per facilitar la "construcció", ha tret els impostos d'importació del ciment que eren del 30 % (la importació del ciment és un monopoli, només una empresa pot importar-lo i a ella s'ha de comprar tot). Doncs quin es el resultat d'aquesta decisió? Fa sis mesos un sac de ciment es pagava a 9.500 francs, ara el preu es de 10.500 francs. Misteris de l'Africa! En voleu un altre? El govern ha decidit que s'han de protegir els arbres i per fer-ho ha prohibit que a les ciutats per cuinar es faci servir la llenya i el carbó. S'ha de fer servir el gas. I qui té cuines de gas? Els quatre rics de la capital. I a on es pot trobar el gas? A un magatzem (nomes un) que es troba a la capital. I qui es el amo d'aquest magatzem? El de sempre, i callo el nom per no ficar-me "en política". Quin es el resultat d'aquesta llei? Doncs aquell magatzem vent a més no pot i guanya tot el que pot. I la pobre gent que no té cèntims per comprar una cuina de gas... doncs compra el carbó d'estraperlo a uns preus que ja us podeu imaginar. Aquí, a la nostre regió, la gent no sap ni lo que és el gas, continua anant al bosc a buscar llenya, però si els veuen els militar els requisen la llenya, els donen una multa, i la llenya requisada passa al mercat del estraperlo. Resultat: si abans per les dones ja era difícil anar a buscar la llenya, ara és dues vegades més difícil ja que ho han de fer d'amagades. I podria afegir, per donar el quadre complet de aquesta decisió presa per "protegir els arbres", que unes setmanes abans el govern va decidir tallar tots els arbres que hi havia a les "avingudes" de la capital dient que podien ser un refugi per els "guerrilleros".
Ja veieu de on ve la nostra crisis. Aquesta gent ja en te prou amb les dificultats de cada dia i amb les decisions dels que manen i dels que porten fusell.
La preocupació grossa de cada any és la pluja. Si plou, l'any que bé menjarem, si no plou, arribarà la fam i la fam si que és crisis. Per sort les pluges de l'any passat varen ser bones, no molt abundants, però ben repartides i així sembla que el sorgo arribarà fins a la collita que serà al proper mes de setembre. Hem d'esperar que aquest any les pluges, que haurien de començar el mes de maig, tornin a ser bones. Cada any lo mateix, mirar el cel, buscar les boires i esperar que plogui.
I les meves crisis? Doncs cada més esperar que es puguin pagar els sous dels que treballen al centre de prevenció y assistència als malalts de Sida. Diuen que s'ha parlat molt de una frase del Sant Pare sobre el preservatiu. Segur que no han dit que l'Església continua assitiïn els malalts, fent campanyes de formació i informació per els joves, i lluitant contra aquesta plaga, i tot això amb les ajudes de la gent de bona voluntat. Si el mon de la informació fos una mica més honest parlaria dels grans interessos econòmics que hi ha darrera el preservatiu, i parlaria de com un preservatiu sense formació serveix per difondre la malaltia. Parlaria de totes aquelles ONG que s'estripen les vestidures davant les paraules del Papa i que aquí no fan més que viatjar amb cotxes de luxe i amb uns sous que no us dic per repartir preservatius sense donar cap formació i això serveix nomes per augmentar el contagi, sembla que l'únic interès és la quantitat de preservatius que arriben a distribuir. Ells plens de subsidis, despeses pagades, viatges pagats..., nosaltres esperant cada més cobrir despeses i gracies a Déu ho podem fer amb puntualitat. Ningú ho diu, però tothom ho sap: aquí la mentalitat no és la de Europa i aquí sense formació un preservatiu és una invitació a contagiar-se del Sida. Callen per que hi ha un negoci molt gros darrera de tot això, i no es la salut dels pobres lo que més els preocupa. I jo ja n'he dit massa, callo per que quan veus la realitat, tot això et fa enfadar. I amb el clima d'aquí val mes no enfadar-se. El termòmetre avui ja ha arribat als 44° a l'ombra i continua pujant. Ja no tenim el vent del nord amb els temporals de sorra del desert, i això fa que respirem millor, però ens treu el poc de frescor que sol portar. I amb aquesta calor celebrarem la Pasqua.
Ja fa setmanes que les comunitats cristianes s'hi preparen. Es la gran festa per nosaltres els cristians, a la nostra missió hi hauran uns 200 nous batejats tots ells joves o adults. Però lo més important és lo que em deia una vegada una dona velleta: "La cosa més bona de la meva vida és saber que Déu m'estima". I els cristians ho sabem que Déu ens estima, i no sols a nosaltres, estima tots els homes, fins i tot aquells que roben i que fan venir la crisis. En una comunitat, tot preparant la Pasqua, em varen dir: "Els nostres avantpassats coneixien Déu, i els feia por, no sabien que ens estima tant de venir entre nosaltres, viure pobre com nosaltres, patir com nosaltres, per ensenyar-nos que ha començat un mon nou on tots ens podem estimar; tot això ens ho heu ensenyat vosaltres, els missioners, portant-nos la Paraula de Déu".
I això que em deien no son pas paraules buides. Les nostres comunitats cristianes son de gent que s'ajunta per lluitar contra les condicions de vida a les que es veuen sotmesos, han descobert que Déu ens vol lliures, vol que tots visquem amb dignitat, no és Ell que ha creat uns rics i altres pobres... Per construir un mon nou, el seu Regne, ens demana de estimar-nos i per estimar-nos la primera cosa es posar-se junts per ajudar-se. Ja us deia en l'altre circular com posant-se junts han nascut les petites escoles per tot arreu, com ha nascut una petita caixa d'estalvis que pot finançar macroprojectes: compra de bous per llaurar, petites botigues que neixen per tot arreu, compra de bicicletes que faciliten el comerç en els diferents petits mercats... I han nascut els grups de "justícia i pau" que cada cop agafen més força: l'altra dia en uns quants homes varen protestar contra un impost abusiu que volia cobrar el "chef" del lloc, quatre homes varen ser empresonats per negar-se a pagar. Doncs bé després de la reunió de la comunitat varen decidir anar tots a reclamar a la casa del "chef". Va ser com una professo: al davant hi anaven les dones amb els pits descoberts (això es senyal de dol), després els joves tocant el tam-tam i tots el reste de la comunitat, pel camí s'hi va anar ajuntant altra gent del poble... el resultat va ser que davant de aquesta manifestació massiva el "chef" va lliurar els quatre detinguts i va dir que per "aquesta vegada" no cobraria aquell impost.
I és que mica a mica van descobrint que això de estimar-se com Jesús ens ha estimat va de debò. La Setmana Santa amb la gran festa de Pasqua ens fa reviure aquest amor i ens ajuda a tirar endavant ja que si Déu ens estima qui podrà impedir-li de fer-nos fills seus? El dia de Pasqua serà la celebració de tot això i molt més.
Us desitjo que també per vosaltres la festa de Pasqua sigui ben plena i que al Divendres Sant (dia de la crisis) segueixi una bona Vetlla Pasqual (dia de la joia). Que tots ens sapiguem a les mans de un Déu que no para d'estimar-nos.
Salvador Romano i Vidal
PS.: Si us plau, no m'envieu mai per email ni fotografies ni coses semblants, nomes missatges escrits. Aquí tenim molt mala connexió i les fotografies ho embussen tot. Gracies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada